El Quixot de pas pel Castell de Mediona pel camí ral.
El castell de Mediona està situat controlant un dels pocs passos naturals que hi ha entre el litoral i les terres de l’interior. I és gràcies a aquesta privilegiada posició que a l’Alta Edat Mitjana formava part de la línia defensiva de la frontera entre el califat de Còrdova i els comtats catalans. Des de la torre superior es poden veure altres castells de la frontera com el de Subirats o el de Gelida. El congost de Santa Anna, que connectava la concorreguda via Augusta a Sant Sadurní amb l’Anoia era un pas molt conegut ja que, com ha demostrat recentment l’ historiador Carles Querol, l’escriptor Miguel de Cervantes fa servir aquest pas natural perquè el seu personatge de ficció Don Quixot arribi a Barcelona el juny de 1614. I aprofita el lloc feréstec on es troba el castell per situar el capítol LX del segon llibre, on Don Quixot es troba dormint als arbres amb els bandolers de Perot Rocaguinarda. Des de l’any 2004 tenim un nou argument per demostrar que aquest congost va ser durant segles una via de comunicació molt important. I és que aquell any, just abans del segon centenari de la primera edició del Quixot, Carles Querol, historiador del Penedès,va trobar en un antiquari de Suïssa un mapa del segle XVIII on apareix ben marcat amb vermell el camí que passa per sota del Castell de Mediona.
Les tropes franceses el 1809 de pas pel Castell de Mediona pel camí Ral
A l’hivern de 1809, els prop de 18.000 homes comandats pel general francès Laurent de Gouvion-Saint Cyr (1764-1830) estaven estacionats al Penedès. Era la guerra del Francès i el Principat de Catalunya s’havia convertit en un gran camp de batalla entre les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles recolzades pels seus aliats europeus i les guerrilles irregulars. És des del Penedès que el general Saint-Cyr inicia la conquesta d’Igualada, que cau el 18 de febrer del 1809. Les tropes no van a buscar el camí Ral que passa per Piera i el port del Bruc, on l’any abans els francesos havien estat derrotats dues vegades. Per arribar a Igualada fan servir un camí antic a través del congost de Santa Anna, resseguint el Mediona-Riudebitlles fins a la Llacuna i d’allí baixant a la capital de l’Anoia.
Sabem aquest itinerari mercès a Jean-Charles Langlois (1789-1870), soldat i pintor francès que formava part de l’expedició militar, i que va dibuixar molts dels llocs per on passava l’exèrcit napoleònic. Anys després, entre el 1826 i 1830 publica 40 litografies dels dibuixos al seu llibre “Voyage pittoresque & militaire en Espagne”. Són imatges de les expedicions militars franceses on es poden reconèixer molts llocs de Catalunya i d’Espanya. Una d’aquestes litografies és ben familiar ja que es veu les tropes franceses pujant pel congost de Santa Anna, a l’alçada del castell de Mediona. Aquesta és poder la imatge més antiga que es conserva de la fortalesa, ja en una decadència que arribaria al seu moment màxim el 1936 quan el castell va ser cremat a l’inici de la Guerra Civil. El dibuix mostra la torre quadrada situada en el punt més alt del turó, l’aqüeducte que portava l’aigua de la font de can Verdaguer fins a les cisternes del castell, i les restes de la torre rodona, les muralles i els edificis auxiliars de la part sobirana de la fortalesa. També es poden veure les edificacions de la part jussana al voltant de l’església, on es situava l’accés a la fortalesa que dominava un meandre del Mediona-Riudebitlles. Un cop en runes, els habitants de la zona van aprofitar les pedres del castell per aixecar noves construccions. La imatge és fidel, i permet descobrir molts elements ja desapareguts.
La Via Augusta i els camins cap al Penedès
La Via Augusta fou una via romana que comunicava Roma amb les Columnes d’Hèrcules (l’estret de Gibraltar) i transcorria per tota la costa mediterrània d’Hispània, a partir dels Pirineus. Fou la calçada més llarga i l’eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d’Anníbal, etc.
Mitjançant ramals o vies secundàries es desviava per entrar a ciutats importants i, d’aquestes, mitjançant camins es comunicava amb municipis i pobles rellevants. Cap al Penedès existien tres ramals.
Els que arribaven a Mediona seguien el següents traçats:
1) Barcelona, Coll d’Enforcats, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, encreuament Quatre Camins, Martorell, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i, riera amunt, passa per la masia de Santa Anna, i pel castell de Mediona, d’aquí va fins a Sant Joan de Conilles (Mediona) pel barri del Molí i pel carrer del Molí, continua pel carrer Gaudí, carrer la Plaça, la Plaça, carrer Bonavista, travessa el pont de la Colomera, voreja la riera Mediona, per can Jombo, on el camí enllaça amb el camí transversal (trifini i cruïlla importantíssima on s’ajunten els camins procedents de Capellades, Cabrera, Piera, Riudebitlles i Mediona) fins a arribar a Pontons per la Llacuna.
2) Barcelona, Coll d’Enforcats (Plaça Espanya) , Cornellà, Sant Boi, Begues, les Gunyoles, Coll de la Barraca, Sant Joan de Conilles (Mediona).
LA CARRERADA
La ruta, possiblement de l’època romana, entrava pel coll de la Barraca, trifini entre la Llacuna, Fontrubí i Torrelles de Foix, on confluïen els termes dels castells de Vilademàger, Fontrubí i Foix i a mig quilòmetre, als Quatre Camins, en un lloc d’aigua anomenat el pou del Bòrit, es creuava amb el camí de Mediona a Pontons, un camí de primera importància en aquesta època.