Avui, diumenge 3 de setembre, ens ha arribat la trista notícia de la mort de Carme Junyent després d’una llarga malaltia.
Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 1955-2023) va ser professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. També fou la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. L’any 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món.
Havia visitat la Llacuna en dues ocasions. La primera, el 15 de maig de 2016 per presentar el seu llibre “Escoles a la frontera” (Eumo Edicions) Un retrat pràctic i real de l’ensenyament a la comarca de l’Anoia en aquell moment. Hi descriu els municipis i les escoles: els llocs, els noms, els directors, els professionals en contacte amb els alumnes immigrats, els regidors de Cultura i d’Ensenyament… amb un relat esquitxat de curiositats, comentaris lingüístics i, sobretot, molta ironia.
L’acte va ser presentat per Magí Camps.
El 26 de març de 2022 va tornar a la Llacuna per participar en un acte, organitzat pel Consell Local per la República-La Llacuna i presentat per Camil Queraltó, per parlar de la situació de la llengua catalana i el seu futur.
Entre les moltes reflexions que ens va deixar en destaquen dues:
“Si nosaltres no ho volem la llengua no ens la poden prendre“
“Les llengües no són només per comunicar-se, sinó que també s’identifiquen amb un territori“
I encara podem trobar un altre vincle, casual però entranyable, entre la Carme i la Llacuna. La delegació de l’Anoia d’Òmnium Cultural lliura, des de 2004, uns premis al compromís cultural per tal de fer un reconeixement públic a la tasca d’aquelles persones o entitats (d’Igualada o comarca) que s’han distingit en la promoció de la llengua i la cultura catalanes. L’any 2007 el premi, en la categoria individual, va correspondre a Carme Junyent i, en la categoria col·lectiva, als grups de cultura popular de la Llacuna.
La Carme, quan ja veia a prop el final de la seva vida va escriure l’article “Morir-se en català” amb l’encàrrec que fos publicat a la seva mort. El podeu trobar aquí: enllaç amb vilaweb
Descansi en pau.