20 set.

Quan l’excés de zel esdevé una incoherència

Aquest estiu un veí del poble, l’Abel Galisteo, s’ha vist involucrat en un incident mentre realitzava les seves tasques d’informador dins el Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PVI). Durant la seva jornada de control va anunciar a través de la xarxa social Twitter un incendi i aquest fet li ha suposat una amonestació.

Els bombers voluntaris de La Llacuna, cos del qual també forma part l’Abel, i els expresidents de l’ADF de La Llacuna han volgut posar de manifest la injustícia que creuen que s’ha comès i donar suport a l’Abel. Des de lallacunaonline també li volem fer arribar el nostre suport en considerar que s’ha pres una mesura excessiva contra ell.

Us reproduïm a continuació el text que han fet arribar a la premsa i a diversos alts càrrecs de la Diputació i Consell Comarcal de l’Anoia.

Aquest any podríem dir que en el tema dels incendis forestals, fins el moment, a les nostres contrades ha estat tranquil.

Aquesta tranquil·litat, als que estimem la natura que ens envolta i vetllem perquè es mantingui així per molts anys, ens hauria d’omplir de satisfacció. Ho posem en condicional perquè s’ha produït un fet que considerem, des del nostre punt de vista, molt deplorable.

El dia 4 d’Agost, es produïa l’inici d’un foc forestal al paratge del Pujol de La Guàrdia, prop de La Pobla de Claramunt.

Un vigilant del PVI (Patrulles de Vigilància i Informació contractades per les Agrupacions de Defensa Forestal a través d’un conveni amb la Diputació de Barcelona) sense deixar el seu lloc de treball i sense deixar l’escolta de la seva emissora reglamentària, va cometre el “ delicte” d’enviar a la xarxa d’internet un avís, mitjançant Twitter, notificant que s’havia produït aquest incendi.

El coordinador/a comarcal de las PVI que també devia estar en aquell moment pendent de la xarxa d’internet, en un excés de zel vers les seves competències, va creure que el seu subordinat s’havia extralimitat en les seves funcions i que, per aquest fet, se li havia d’iniciar un expedient sancionador. I així ho va fer.

Els que coneixem l’Abel Galisteo(el vigilant amonestat), sabem molt bé que és una persona que en el tema de la prevenció i extinció d’incendis forestals hi ha dedicat sempre tot el seu esforç, de forma individual i també com a membre del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat. És una persona incansable i sempre disposada a ajudar a qui pateix alguna incidència.

No cal dir que després d’aquest expedient sancionador, l’Abel està anímicament molt afectat. Ell creu, i creiem tots els que signem aquest manifest, que ha estat sancionat per haver fet un servei a la comunitat.
També pensem que en l’origen d’aquest expedient s’hi podrien amagar raons que poc tenen a veure amb si s’ha fet bé la feina o no.

Sr. Coordinador/a sàpiga que ha fet molt mal a una persona que l’únic que volia era avisar i ajudar a qui ho necessitava en aquell moment.

Sr. Coordinador/a sàpiga que les xarxes socials són un mitjà de comunicació immediat i directe amb la societat. Mostra d’això n’és el fet que nombroses persones vinculades al món de la prevenció les utilitzen de manera habitual. Considerem doncs que, sempre i quan la informació no violi el dret a la privacitat, no és poden ignorar i menys reprimir.

Col·lectiu dels Bombers Voluntaris de La Llacuna i alhora socis de l’ ADF de La Llacuna.

Miquel Torrents i Josep Segura
Expresidents de l’ADF de La Llacuna.

La notícia també ha aparegut en diversos mitjans de premsa escrita (aquí) i radiofònica.

Imatge de bombers realitzant les seves tasques

10 thoughts on “Quan l’excés de zel esdevé una incoherència

  1. Endavant Abel,segueixo els incendis amb el Twitter i gràcies a persones com tu et puc dir que és una molt bona eina per la gent que ens agrada ajudar.
    Tot el meu recolzament.
    Ramon Torrents.
    President ADF de Font-Rubí

  2. Crec que tots plegats en feu un gra massa.
    Primer de tot, l’amonestació és simbòlica, segons he llegit als mitjans. Pel què es veu és només un toc d’atenció per escrit i de caràcter “lleu”. No implica sanció econòmica, ni res per l’estil. A part que no hi ha cap expedient obert a aquest treballador.

    Entenc que el col·lectiu es defensi, però crec que falta molta autocrítica, i que sempre planeja per sobre de tot el corporativisme, i el victimisme. De vegades sembla que la gent d’aquest sector es prenguin la seva responsabilitat i la seva feina com un joc. Com a ciutadà, vull que els bombers facin de bombers i no que estiguin penjant fotos o twittejant. Si un dia hi ha un altre accident greu, i déu no ho vulgui, que direm? que el cap de guàrdia estava twittejant? us sembla seriós? a mi em fa vergonya.

    Per cert, el dret a la llibertat d’informació és cert que és fonamental. Però la feina d’un treballador públic, o al servei públic de l’àmbit de les emergències, té els seus canals de comunicació interns que s’han de respectar. I que ni els bombers, ni els informadors del pvi són periodistes. Algú pot dir que penjar-ho al twitter, arriba més ràpid a tots els bombers i adfs. DOncs no em queda res més que dir, que sí aquest argument és cert, vol dir que la organització de les emergències d’aquest país està perduda i segueix sent un caos. Si tot depén del twitter, facebook, etc… estem molt malament. Cal que els sistemes de comunicació interns siguin igual o més eficients, i no valgui l’excusa que el twitter és millor.

    El col·lectiu de les ADF, con a voluntaris que són, tenen tot el dret a fer el què vulguin, no es troben en la mateixa situació que els treballaors públics ni disposen dels mateixos recursos, tot i que la seva tasca és tant o més important i implicada que la del funcionaritat, i la seva implicació en la defensa del país, és indiscutible i un valor a preservar.

    També s’ha de dir que hi ha certs personatges d’aquest col·lectiu dels incendis que vegadades tenen un ego massa narcisista, que s’alimenta a base de retweets.

    Un últim comentari. Les organitacions sovint evolucionen més lentament que la societat, i en aquest cas, les xarxes socials. Per evitar problemes en el futur, el què haurien de fer les organitzacions, és tenir un codi intern, de l’ús que es pot fer de les xarxes socials. És evident que cadascú sap quina feina i responsabilitat té, però de vegades, per eviatar confusions, tot i que poden ser beninterncionades, cal explicar-ho més bé a tothom.

    Pere

  3. Pere,

    Dones per suposat que l’Abel va estar tota l’estona “piulant” i fent us de les xarxes, quan ell només va fer una sola piulada que el va permetre desenvolupar les seves funcions de forma completa i competent. Mai he vist cap bomber ni voluntari, deixant la seva feina (i menys davant del foc) per fer una piulada o us de les noves tecnologies. Em sembla massa demagogica i de mal gust la teva comparació amb “si un dia hi ha un accident greu”. Tots els que han tingut un accident, i/o han perdut la vida, et puc assegurar que no és per culpa de fer piulades o us de les xarxes socials.

    En canvi, aquesta piulada, serveix per a que la resta de voluntaris ens posem en alerta i activem si cal.

    Com tu bé dius, les organitzacions evolucionen lentament, i en aquest cas les xarxes socials queden fora de l’abast cognitiu de molts membres i ho veuen com una amenaça. Cal donar-li la volta, i fer adonar que composen part de la nostre tasca diària.

    Eduard

  4. Company Pere,

    Em sembla que et tu qui en fa un gran massa, no creus?

    Per començar segons es diu l’Abel no és pas bomber (només voluntari) ni estava treballant ni col·laborant com a tal! És evident que un bomber no ho ha de fer, igual que un cirurgià no twitteja una operació a mig fer.

    I d’on treus això de que ho va publicar perquè arribés abans a bombers i adf’s? Ho dius tu per fer demagògia, entenc, perquè no veig ningú que n’hagi dit pas res. Entenc que aquest tal senyor Abel ho va publicar creient que era una notícia d’interès general l’incendi d’un bosc (de la mateixa manera que ho fan els informatius o ho fa la ràdio). No estava pas deixant de fer la seva feina mentre ho feia, al contrari, en tot cas podríem dir que la milloraria si la seva feina és de “prevenció i informació”. Ja que en fa una divulgació molt més gran.

    A més, precisament, destaques això de ser ADF que tenen molts mèrits perquè són voluntaris quan aquesta mateixa persona no només ha sigut ADF voluntari, sinó que ara també és bomber voluntari.

    En tot cas, estic d’acord amb tu que si es volen posar barreres a certs usos, com en aquest cas el de les xarxes socials dins d’aquest organisme, s’hauria d’estipular per normativa, i no fer-ne una sanció directament.

    Companys i companyes, menys criticar i fer demagògia exposant arguments que ningú ha dit, i més col·laborar i estar per la feina.

    Salutacions,

  5. Jo estic totalment d’acord amb Pere Codol.
    Quant estem treballant s’ha de fer la feina encomanada i no cap d’altre i sempre seguint els criteris, equivocats o no dels nostres caps o empresaris.
    Un altre tema es que els estaments oficials han d’utilitzar les xarxes socials per informar a la població de qualsevol emergencia i en temps real. No ens caldria que voluntaris o treballadors ho facin perque ens manca informació.
    Respecte a la “moguda” al twiter per donar suport a l’Abel, ho trobo exagerat pels esforços dels companys i perque a l’Abel ni l’hi a passat res greu que no ens pugui passar a nosaltres qualsevol dia, una amonestació lleu que no comporta cap consecuencia ara ni pel futur. Per cert si fem servir el hashtag #incendis per aixó, potser que en busquem un altre per seguir els incendis
    Salutacions

  6. Joan Josep,

    La meva pregunta és: l’Abel va deixar de fer la feina encomanda?

    Un dels punts positius de les xarxes socials, en aquest cas de Twitter, es que la mateixa gent (el poble) fa arribar la informació. Es feina de l’usuari que ho rep saber filtrar – la. Però el fet que siguem nosaltres mateixos qui generem tot aquest nivell d’informació fa que tinguem més i més variada informació, i a l’hora.

    Hi ha gent reticent a democratitzar l’us de les xarxes socials, i es que… la informació és poder.

    Salutacions,
    eduard

  7. Penso que no hi ha hagut mala fe en l’actuació del jove llacunenc. Estic segura que s’hi s’avalués la bondat de la persona expedientada, el procediment quedaria en un no res. Però cal recordar, que la Diputació de Barcdelona, com és el cas de la Generalitat de Catalunya, es regeix per uns principis d’eficiència, d’eficàcia etc etc… que tenen com a objectiu garantir el bon funcionament de l’administració. Aquest jove no ha vulnerat cap d’aquests principis amb mala intenció, sinó que segurament diria, tot i no conèixer-lo, que ha estat empès per una voluntat informativa adquirida per la mateixa naturalesa de les noves, i necessàries xarxes socials. No gens menys comentar la probable manca d’informació del noi.
    Us imagineu un Mosso d’Esquadra donant detalls de la detenció d’un delinqüent? O el que és pitjor, de la preparació de la detenció? Us imagineu que en comptes de n’Abel, es dongui el cas d’un brètol que propaga informació falsa sobre incendis forestals a Catalunya?
    Espero sincerament que es resolgui l’expedient de la manera més justa, i que aquells que treballen per l’Administració, pensin que aquestes ja tenen mecanismes prou sòlids i eficaços per dur a terme el dret a la informació dels ciutadans.

    Una abraçada a n’Abel i els seus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *