Situació

La Llacuna es troba a l'extrem SO de l'Anoia, al límit amb l'Alt Penedès i l'Alt Camp. Formen part del municipi la vila de la Llacuna, el castell de Vilademàger i els veïnats de la Serra, Torrebusqueta, Rofes, les Vilates, les Barraques, Pollina i Baltà.
És un dels termes més extensos de l'Anoia (52,49 km2) i comprèn la vall de la Llacuna i les muntanyes que l'envolten: les serres d'Ancosa i Puigfred, a una alçada mitjana de 600m, i les serres de Feixes i Fontrubí. Hi abunden les coves i els avencs.
El terme, ric en muntanyes i boscos, compta també amb molt bones fonts, més de trenta. Hi neixen les rieres de Miralles, Pontons i el riu Foix i el nucli urbà més important es troba a la conca de recepció de la riera de la Llacuna.
Més informació (enllaç amb la web de lallacunaonline)

Accessos

S'hi pot arribar per la carretera C-37 i la BP-2121 des d'Igualada, Santa Coloma de Queralt o Valls; per la BP-2151 i la BV-2136 des de Sant Sadurní d'Anoia; i per la BP-2121 des de Vilafranca del Penedès.

Vegetació

Gairebé les tres quartes parts de la superfície del municipi són de zona forestal. Pinars, alzines, roures i matolls cobreixen el sòl no agrícola. La situació de la Llacuna , entre la serralada prelitoral i la conca d'Òdena, li dóna una influència continental pel que fa al clima i  la vegetació.

Una part d'aquesta massa forestal es troba inclosa dins del PEIN. El PEIN defineix i delimita una xarxa de 165 espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya. El Pla estableix les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseixen. També pretén fomentar millores en l'àmbit rural i assegurar el manteniment de les activitats tradicionals, de manera compatible amb la protecció dels espais. A la Llacuna hi ha dos sectors inclosos dins del PEIN.

Dins del boscos del municipi hi trobem també uns arbres singulars. La Generalitat de Catalunya ha considerat que el país disposa d'una sèrie d'arbres que, per causes diverses, formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció. I ha regulat legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d'arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) i arbres d'interès comarcal i local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local).

Dins dels exemplars catalogats n'hi ha dos que són al municipi de la Llacuna:
Arbres monumentals de Catalunya:  Roure d'Ancosa
Arbres d’interès comarcal i local: Àlber de la Font Cuitora