Durant el mes de setembre tenen lloc les Jornades Europees del Patrimoni, unes jornades celebrades arreu d’Europa que tenen com a objectiu acostar als ciutadans el patrimoni cultural del seu territori.
A Catalunya se celebraran els dies 24, 25 i 26 de setembre i, enguany, La Llacuna també hi participarà.
Concretament el proper diumenge, 26 de setembre, hi haurà una visita guiada al jaciment arqueològic de Valldecerves. Serà de 10 a 1 del migdia i el punt de sortida serà la Plaça Major.
D’altra banda, podeu gaudir de més de 400 activitats arreu de Catalunya. Les podeu veure aquí: Fulletó Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya 2010
L’ historiador, Miquel Vives Tort, en la seva tesi doctoral, L’Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, fa un estudi de l’evolució dels itineraris dels camins i carreteres documentats a les fonts, des de l’època romana fins a l’inici del segle XX, analitzant exhaustivament un petit territori al sud de Barcelona format per les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.
En aquest exhaustiu i interessant estudi ha consultat fonts escrites de tot tipus, des dels escriptors clàssics fins a la documentació d’arxius com el de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu Històric de la Diputació, passant pels diplomataris de la catedral de Barcelona i de diferents monestirs, els capbreus senyorials, els cadastres i les diferents Geografies regionals i monografies locals. Ha utilitzat la informació arqueològica, sobretot pel que fa a la situació i datació de jaciments ibèrics i romans, i de castells i parròquies altmedievals, la cartografia, la toponímia i els estudis etnogràfics.
Segons Miquel Vives a l’alta Edat Mitjana (segles VIII/XIII), la Via Augusta encara era la ruta principal per travessar el Penedès de la forma més directa. Mitjançant ramals o vies secundàries es desviava per entrar a ciutats importants i, d’aquestes, mitjançant camins es comunicava amb municipis i pobles rellevants. Cap al Penedès existien tres ramals.
Els camins que arribaven a Mediona seguien el següents traçats:
1) Barcelona, Coll d’Enforcats, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, encreuament Quatre Camins, Martorell, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Pere de Riudebitlles (Barri l’Altra Banda), Sant Quintí de Mediona (encreuament de la Creueta) i, riera amunt, passa per la masia de Santa Anna, i pel castell de Mediona, d’aquí va fins a Sant Joan de Conilles (Mediona) pel barri del Molí i pel carrer del Molí, continua pel carrer Gaudí, carrer la Plaça, la Plaça, carrer Bonavista, travessa el pont de la Colomera, voreja la riera Mediona, per can Jombo, on el camí enllaça amb el camí transversal (trifini i cruïlla importantíssima on s’ajunten els camins procedents de Capellades, Cabrera, Piera, Riudebitlles i Mediona) fins a arribar a Pontons per la Llacuna.
2) Barcelona, Coll d’Enforcats (Plaça Espanya) , Cornellà, Sant Boi, Begues, Olesa de Bonesvalls, les Gunyoles, la Granada, Guardiola de fontrubí, Coll de la Barraca, Sant Joan de Conilles (Mediona).
LA CARRERADA
La ruta, possiblement de l’època romana, entrava pel coll de la Barraca, trifini entre la Llacuna, Fontrubí i Torrelles de Foix, on confluïen els termes dels castells de Vilademàger, Fontrubí i Foix i a mig quilòmetre, als Quatre Camins, en un lloc d’aigua anomenat el pou del Bòrit, es creuava amb el camí de Mediona a Pontons, un camí de primera importància en aquesta època.
Informació extreta de la tesi doctoral L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix de l’historiador Miquel Vives Tort. (http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0725108-105353/)
Miquel Vives Tort ha estat recentment a Mediona per ultimar “in situ” la conferència/col•loqui que impartirà per a tots els medionencs que hi vulguin assistir el proper dia 17 d’octubre a les 12h al Casal Medionenc després de la caminada popular pel camí ral.
Durant la visita al Castell ens va comentar que som molt afortunats pel fet de tenir uns camins mil•lenaris, enmig d’un paisatge tan meravellós.
La caminada popular pel camí ral cap al Castell pot ser per a tots nosaltres molt enriquidora: d’una banda coneixerem moltes coses que potser ignoràvem i, d’una altra, podrem constatar que l’ésser humà viu i es manifesta , al llarg dels temps i arreu, amb les mateixes dèries i amb els mateixos costums.
A Catalunya el paisatge rural ha estat creat per l’home, i en duu l’empremta. És com si un artista, en un treball de segles, hagués creat un paisatge nostre, quelcom que hem trobat en néixer, i que, essent obra dels nostres avantpassats ens influeix.
EL PATRIMONI HISTÒRIC DE MEDIONA
Mediona: passat, present i futur: Els pobles, com els arbres, per créixer i i sobreviure necessiten les seves arrels, i les arrels dels pobles són el seu patrimoni cultural, històric i mediambiental, que no poden mutilar-se, a no ser que busquem la seva mort. La història és el siste radicular bàsic
El Quixot de pas pel Castell de Mediona pel camí ral.
El castell de Mediona està situat controlant un dels pocs passos naturals que hi ha entre el litoral i les terres de l’interior. I és gràcies a aquesta privilegiada posició que a l’Alta Edat Mitjana formava part de la línia defensiva de la frontera entre el califat de Còrdova i els comtats catalans. Des de la torre superior es poden veure altres castells de la frontera com el de Subirats o el de Gelida. El congost de Santa Anna, que connectava la concorreguda via Augusta a Sant Sadurní amb l’Anoia era un pas molt conegut ja que, com ha demostrat recentment l’ historiador Carles Querol, l’escriptor Miguel de Cervantes fa servir aquest pas natural perquè el seu personatge de ficció Don Quixot arribi a Barcelona el juny de 1614. I aprofita el lloc feréstec on es troba el castell per situar el capítol LX del segon llibre, on Don Quixot es troba dormint als arbres amb els bandolers de Perot Rocaguinarda. Des de l’any 2004 tenim un nou argument per demostrar que aquest congost va ser durant segles una via de comunicació molt important. I és que aquell any, just abans del segon centenari de la primera edició del Quixot, Carles Querol, historiador del Penedès,va trobar en un antiquari de Suïssa un mapa del segle XVIII on apareix ben marcat amb vermell el camí que passa per sota del Castell de Mediona.
Les tropes franceses el 1809 de pas pel Castell de Mediona pel camí Ral
A l’hivern de 1809, els prop de 18.000 homes comandats pel general francès Laurent de Gouvion-Saint Cyr (1764-1830) estaven estacionats al Penedès. Era la guerra del Francès i el Principat de Catalunya s’havia convertit en un gran camp de batalla entre les tropes napoleòniques i les tropes espanyoles recolzades pels seus aliats europeus i les guerrilles irregulars. És des del Penedès que el general Saint-Cyr inicia la conquesta d’Igualada, que cau el 18 de febrer del 1809. Les tropes no van a buscar el camí Ral que passa per Piera i el port del Bruc, on l’any abans els francesos havien estat derrotats dues vegades. Per arribar a Igualada fan servir un camí antic a través del congost de Santa Anna, resseguint el Mediona-Riudebitlles fins a la Llacuna i d’allí baixant a la capital de l’Anoia.
Sabem aquest itinerari mercès a Jean-Charles Langlois (1789-1870), soldat i pintor francès que formava part de l’expedició militar, i que va dibuixar molts dels llocs per on passava l’exèrcit napoleònic. Anys després, entre el 1826 i 1830 publica 40 litografies dels dibuixos al seu llibre “Voyage pittoresque & militaire en Espagne”. Són imatges de les expedicions militars franceses on es poden reconèixer molts llocs de Catalunya i d’Espanya. Una d’aquestes litografies és ben familiar ja que es veu les tropes franceses pujant pel congost de Santa Anna, a l’alçada del castell de Mediona. Aquesta és poder la imatge més antiga que es conserva de la fortalesa, ja en una decadència que arribaria al seu moment màxim el 1936 quan el castell va ser cremat a l’inici de la Guerra Civil. El dibuix mostra la torre quadrada situada en el punt més alt del turó, l’aqüeducte que portava l’aigua de la font de can Verdaguer fins a les cisternes del castell, i les restes de la torre rodona, les muralles i els edificis auxiliars de la part sobirana de la fortalesa. També es poden veure les edificacions de la part jussana al voltant de l’església, on es situava l’accés a la fortalesa que dominava un meandre del Mediona-Riudebitlles. Un cop en runes, els habitants de la zona van aprofitar les pedres del castell per aixecar noves construccions. La imatge és fidel, i permet descobrir molts elements ja desapareguts.
La Via Augusta i els camins cap al Penedès
La Via Augusta fou una via romana que comunicava Roma amb les Columnes d’Hèrcules (l’estret de Gibraltar) i transcorria per tota la costa mediterrània d’Hispània, a partir dels Pirineus. Fou la calçada més llarga i l’eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia (o Via Heràclia), Camí d’Anníbal, etc.
Mitjançant ramals o vies secundàries es desviava per entrar a ciutats importants i, d’aquestes, mitjançant camins es comunicava amb municipis i pobles rellevants. Cap al Penedès existien tres ramals.
Els que arribaven a Mediona seguien el següents traçats:
1) Barcelona, Coll d’Enforcats, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, encreuament Quatre Camins, Martorell, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i, riera amunt, passa per la masia de Santa Anna, i pel castell de Mediona, d’aquí va fins a Sant Joan de Conilles (Mediona) pel barri del Molí i pel carrer del Molí, continua pel carrer Gaudí, carrer la Plaça, la Plaça, carrer Bonavista, travessa el pont de la Colomera, voreja la riera Mediona, per can Jombo, on el camí enllaça amb el camí transversal (trifini i cruïlla importantíssima on s’ajunten els camins procedents de Capellades, Cabrera, Piera, Riudebitlles i Mediona) fins a arribar a Pontons per la Llacuna.
2) Barcelona, Coll d’Enforcats (Plaça Espanya) , Cornellà, Sant Boi, Begues, les Gunyoles, Coll de la Barraca, Sant Joan de Conilles (Mediona).
LA CARRERADA
La ruta, possiblement de l’època romana, entrava pel coll de la Barraca, trifini entre la Llacuna, Fontrubí i Torrelles de Foix, on confluïen els termes dels castells de Vilademàger, Fontrubí i Foix i a mig quilòmetre, als Quatre Camins, en un lloc d’aigua anomenat el pou del Bòrit, es creuava amb el camí de Mediona a Pontons, un camí de primera importància en aquesta època.