12 abr.

Els gegants van a la presó…

Cercavila

… a fer uns tallers.

Es tracta d’una iniciativa de la colla de Gegants i Grallers de La Llacuna per acostar el món geganter als interns del Centre Penitenciari “Els Lledoners“, ubicat a Sant Joan de Vilatorrada.
Hem parlat amb alguns membres de la colla perquè ens expliquin de què va aquest projecte tan interessant.

Tot va començar l’any 2010, quan van ser convidats a la presó per participar en unes jornades de cultura popular i tradicional catalana, juntament amb bastoners, castellers i un ball de gitanes. Després d’aquelles jornades molts presos es van interessar pels gegants i, arran d’això, la coordinadora del centre, Àlvar Ymbernon (constructor dels gegants de La Llacuna i treballador de la presó) i la colla llacunenca van decidir iniciar el projecte de creació d’una colla de gegants al centre penitenciari.

En primer lloc els interns, guiats per Àlbar Ymbernon, van construir dos gegants. En la construcció també hi va participar la Fusteria Gol de La Llacuna, que va fer els cavallets.
Ara que ja els tenen acabats, ha arribat el torn de la colla de La Llacuna: ells s’encarreguen de formar portadors, grallers i timbalers. És per això que des del mes de març, i de manera totalment voluntaria, hi van cada dissabte al matí, de 10 a 1. Imparteixen un taller per portar els gegants i un taller de gralles i timbals. Ho fan amb els homes del mòdul 6, un dels vuit mòduls que té el centre penitenciari. La majoria són joves però també n’hi ha de mitjana edat.

L’experiència està sent molt positiva i els interns hi posen molt d’interés. En poques sessions ja han après algunes cançons i una coreografia per fer ballar els seus gegants.

Hem recollit les impressions dels membres de la colla: el que més els ha impactat, el millor de l’experiència, anècdotes…

A l’Eva, el que més l’ha impactat, és veure com viuen a la presó. Li sembla que, malgrat les limitacions està força bé perquè hi tenen piscina, gimnàs… Molts també destaquen la gran disciplina i les ganes d’aprendre que tenen els interns. “Des del primer dia han estat sempre antents a les explicacions que els hi donem sense distreu-re’s … Per aquest motiu han fet grans progressos” diu el Ramon, el cap de colla.

Per a molts dels membres de la colla, el millor de l’experiència és la simpatia amb la que els han tractat els homes del talles: “Riuen tots amb tu” explica l’Eva. “Personalment, el millor de l’experiència, ha estat la integració tant ràpida que, des del primer dia, vàrem tenir nosaltres amb els interns i els interns amb nosaltres” ens explica el Ramon. El pitjor? “Quan acabem ens trobem els presos d’un altre mòdul i sempre ens comencen a dir coses“. Per la Noemí, el pitjor és imaginar-se com es deuen sentir els presos sabent que no poden sortir ni anar a veure els seus quan volen.

De tot això també se n’emporten algunes anècdotes. No és fàcil entrar i treure els gegants de la presó, per les fortes mesures de seguretat. I els membres de la colla tampoc poden anar sols per les instal·lacions. Normalment van acompanyats per un funcionari de presons però, un dia que van anar cap a la porta de sortida sols, els van retenir allà fins que no van trucar confirmant que podien marxar.

Una interessant iniciativa per veure com la cultura popular i l’associacionisme són dues eines molt importants per aconseguir la integració de les persones en la nostra societat.

C.P. Els Lledoners

Vistes del Centre Penitenciari "Els Lledoners"

Fotografia presó de novembre 69

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *